REPUBLICANS ESPANYOLS A MAUTHAUSEN I GUSEN

Joaquim Aragonès Campderrós

Va néixer a Rubí, el 5 de setembre del 1900, va ser el tercer dels quatre fills de Llorenç Aragonés i Francesca Campderrós. Casat amb Pilar Benet Gasau, a Rubí, el 4 de juny de 1927. Va tenir una filla, la Rosa, nascuda el 5 de novembre de 1930.

De ben jove començà a aprendre l’ofici de paleta. L’any 1921 va ser enviat al servei militar, a Tenerife, que durà 38 mesos, fortament marcat per la Dictadura de Primo de Rivera i les repercussions de la guerra colonial al nord d’Àfrica. De retorn a Rubí s’afilià al Sindicat Únic de Treballadors de Rubí, SUTR (CNT). A partir de 1930 va ser el Sindicat General de Treballadors de Rubí (SGTR). Va assumir diferents càrrecs, sobretot organitzatius, dins el món sindical. Ja en plena Guerra Civil, a partir del 30 de juliol de 1937, va ser regidor de l’Ajuntament de Rubí, com a responsable de la Comissió de Foment i Serveis Públics, fins l’11 d’octubre de 1938, data en que va ser mobilitzada la lleva del 21. Va ser destinat a fer fortificacions al port de Barcelona i a altres zones de la costa.

A finals de gener de 1939 la seva família s’exilià a França. Ell ho va fer dies més tard. A França va anar a parar al camp d’Argelers, on va trobar gent de Rubí (l’Odena, el Cardona, el Reinal, el Ribas “Xeret”, entre d’altres). D’allà el van traslladar a Barcarès. On s’assabentà que la seva dona, filla i germanes eren al poble de Gueret Creuse; la mare havia mort camí de l’exili; i el seu germà Enric era a Sant Cebrià. Més tard va ser traslladat a Sant Cebrià on es retrobà amb l’Enric, el seu germà petit.

Les autoritats franceses els van fer allistar a les CTE Companyies de Treballadors Estrangers, en concret a la 114, destinada a la construcció de la Línia Maginot. El 20 de juny de 1940 els francesos es van rendir als alemanys, i els treballadors van ser fets presoners. Els alemanys els van enviar als stalags, camps de presoners de guerra. A l’octubre de 1940 estava a l’stalag VIII C, a l’Alta Silèsia, amb el núm. 56867. El 6 de gener de 1941 va ser traslladat a l’Stalag XII D a Treveris, d’on va ser deportat.

El 25 de gener de 1941 va ingressar al camp de concentració de Mauthausen, li assignaren el núm. 4476. Quan van arribar el camp estava encara en construcció. El ser paleta el va ajudar a sobreviure, perquè necessitaven gent d’aquest ofici. Al camp s’hi van trobar 11 rubinencs, 7 hi van morir, entre ells el seu germà Enric i 4 van sobreviure.

Al setembre de 1943 va ser enviat a un comando de treball al poble de St. Lambrecht, a 250 km de Mauthausen, allà va ser presoner fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.

Els americans el van traslladar primer a Innsbruck. Després a St. Salvador on els van donar roba de soldat francès per traslladar-los a Itàlia. Els anglesos es van fer càrrec dels deportats espanyols i els van dur a Ancona, el 6 de juny de 1945 va poder contactar amb la família a través de la Creu Roja. D’Ancona, a Mestres, a Roma, a Nàpols i d’allà a Marsella. A França va començar el periple per diferents centres, fins que el govern francès es va fer càrrec dels deportats espanyols. Més recuperat es va instal·lar a la Grand Combe, al Llenguadoc, on va començar a treballar en una empresa de construcció. La comunicació amb la família era difícil, sols a través de la Creu Roja o a través de terceres persones, encara més difícil era el retorn a casa. Al setembre de 1947 va aconseguir travessar la frontera i tornar a Rubí.

Va morir el 19 de març de 1992.

Font: Josepa Gardenyes, entrevistes a Joaquim Aragonès a Joaquim Aragonès, de Rubí a Mauthausen , Llibres a mida 2014